| Resum: |
Resum traduït al català: "En aquest article analitzo dues novel·les, 'El cant de les dunes' (2006) de Jordi de Manuel i 'El vent entre els saguaros' (2014) de Montserrat Galícia, basada en dos dels motius més conreats en la ciència-ficció: viatges espacials i anticipació social i tecnològica. En l'anàlisi, s'aborden tres temes: la relació de l'estranyesa amb el medi ambient, la crítica de la visió de l'univers des d'una perspectiva imperial, i la construcció d'una identitat qüestionada. En primer lloc, l'estudi se centra en la descripció del paisatge d'altres planetes i les seves espècies en relació amb la hipòtesi Gaia. En segon lloc, les dues novel·les s'interpreten com a projeccions de l'imperialisme postmodern, que es pot veure com la culminació del capitalisme global (Csiseria-Ronay). En tercer lloc, l'article se centra en els límits de la identitat humana, que s'aborden des de la perspectiva del fracàs de la comunicació o la relació entre espècies. L'objectiu de l'article és aprofundir en les aproximacions que han permès a la ciència-ficció tractar temes clau del post-antropocentrisme, com la gestió i administració de la vida, la relació entre el coneixement i el desenvolupament tecnològic, i la comunicació entre humans i altres espècies". |