Resum: |
Abstract: "Aquest article segueix l'evolució de la trajectòria poètica de Quima Jaume al llarg del breu període en què va ser publicada la seva obra, des de 1986 fins a 1993. Explora les influències més destacables de la seva poesia, que s'inscriu en la tradició simbòlica moderna (Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Marguerite Yourcenar, María Zambrano, entre altres). D'altra banda, s'estudia la recepció crítica que ha tingut l'obra de Jaume". "La poesia de Quima Jaume es presenta com el cant d'un "ocell ferit" de transcendència" [. . . ], "els versos d'Ungaretti remeten al poema 'La Pietà', poema de crisi de l'autor nascut a Alexandria que en el primer vers -"Sono un uomo ferito"- manté correlat amb la imatge de "l'ocell ferit" amb qui s'identifica la poeta": uns mots que aporten el sentit al títol i al conjunt de l'article. |