| Abstract: |
Del resum de l'article: "Hem observat que les construccions 'fer'/'donar' + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s'hi observa una predilecció per l'ús del verb 'fer', tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: 'fer por' vs. 'dar miedo'. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha "no∙m fa paor" al costat de "los que·t donen por". En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions 'fer'+substantiu psicològic i 'donar'+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-XVI) amb un doble objectiu. D'una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l'expressió de les emocions. De l'altra, demostrem que les construccions amb 'fer' i 'donar' descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per 'fer' és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d'ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la 'Gramàtica de Construccions Cognitiva' (GCxC) de Goldberg (1996)". Per a fer aquest estudi, l'autora s'ha servit de textos d'autors catalans com ara Ramon Llull, Jaume I, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Antoni Canals, Ramon Muntaner o Isabel de Villena, entre altres. |
guest ::
login
