| Resum: |
L'objectiu de l'estudi és analitzar la construcció del mode gòtic en la novel·la 'La mort i la primavera', de Mercè Rodoreda, la qual, basant-se en la seva personalíssima praxis estètica, planteja l'enigmàtica atracció que exerceix l'estrany i el desconegut. El gòtic rodoredià -construït com una composició multiangular, en què un ampli espectre de simbologia hi té cabuda- oculta una doble intencionalitat: per una banda, (des)marcar l'excèntric i, per l'altre, albirar la relació marginal de la societat hegemònica, contraposant les convencions realistes i investigant noves dimensions de l'imaginari. D'aquesta configuració polièdrica es discerneix el gòtic de 'La mort i la primavera' com una experiència que es revela a un mateix temps matriu i abisme; obrint així un espai en què conflueixen vida i mort, creació i destrucció. I, aleshores, es descobreix, des dels territoris de l'insòlit, l'inquietant i meravellosa naturalesa de l'ésser humà. |
visitant ::
identificació
