Estructura argumental i noms no eventuals en català: una aproximació descriptiva

Data:	2016
Resum:	Del resum de l'article: "Tot i que en el domini nominal se sol associar l'estructura argumental amb els noms eventuals, hi ha noms referencials (com els relacionals, els agentius, els resultatius, els substantius de representació i els noms semiòtics) que admeten complements assimilables als argumentals. En aquest article oferim una visió general de com es materialitzen, en català, els complements d'aquests tipus de noms. Veurem que habitualment es manifesten com a sintagmes preposicionals encapçalats per 'de' i 'que', tal com expliquen Bonet & Solà (1986), entre altres, cal assimilar-los al cas genitiu. Així, observarem l'anomenat 'genitiu de possessió inalienable', el 'genitiu d'autor' i el 'genitiu icònic', entre altres tipus de complements, i analitzarem per què cal considerar-los necessàriament argumentals".
Nota:	Referències bibliogràfiques (p. 208)
Document:	Estudi
Matèria:	Lingüística ; Complement ; Nom ; Sintagma preposicional ; Català
Publicat a:	Études romanes de Brno, Vol. 37, núm. 1 (2016), p. 193-208 (Études) , ISSN 1803-7399

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2020-03-23, darrera modificació el 2024-03-06

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat