| Resumen: |
Enregistrament de l'acte "Què va suposar l'edició d''Els altres catalans', de Paco Candel", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 3 de març del 2014. Taula rodona amb Manel Pousa, el 'Pare Manel'; Josep Martí Gómez; Lluís Cabrera, i Pere Baltà, moderada per Ramon Alcoberro, al voltant de la significació de la publicació el 1964 d''Els altres catalans' de Paco Candel. De la crònica de l'acte: "Ramon Alcoberro ha subratllat que "l'obra de Candel va ser un instrument bàsic per evitar la divisió de Catalunya en dues comunitats, per raons de llengua i cultura". Ha destacat que persones com l'escriptor i periodista, Paco Candel, i Elias Ortiz, metge de can Tunis, mereixen "un reconeixement no només per la seva gran tasca, sinó per les dures condicions del moment i, sobretot , pel que van evitar". [. . . ] Manel Pousa, "el pare Manel", ha destacat que 'Els altres catalans' és un llibre que "el va sacsejar, per les converses que té amb la gent" i "com construeix la visió d'una comunitat plural". Una obra que l'ha ajudat molt perquè té una "actualitat bestial", amb bones estadístiques i una anàlisi acurada de la situació de moment. I és que, segons el pare Manel, gràcies a la seva experiència com a capellà de barri, ha observat que encara és un escrit útil i es pot aplicar a les noves corrents migratòries del país. Josep Martí Gómez ha recordat que l'any 2007 va ser "un any nefast" perquè van morir els periodistes Josep Maria Huertas i Paco Candel. Josep Maria de Sagarra va definir el grup de periodistes aglutinats a l'entorn de Huertas com els "Huertamaros". Però segons Martí Gómez, eren més aviat "Candelianos" perquè a partir de la lectura de 'Donde la ciudad cambia su nombre' i 'Els altres catalans' van aprendre que cal escriure d'allò que es viu directament i prenent un compromís". I ha afirmat que Paco Candel va ser, sobretot, un mestre de periodisme i reportatge per a bona part de la generació de periodistes dels anys seixanta. Lluís Cabrera ha explicat que la lectura d'aquesta obra, l'any 1969, als 15 anys, "l'impacta profundament" i gràcies a la qual descobreix "que ve d'una terra rica però explotada per terratinents i cacics". [. . . ] Un llibre que, segons Cabrera, el porta a connectar amb la clandestinitat antifranquista, a participar en moviments veïnals per millorar les condicions de vida de la gent i com la cultura es pot autogestionar des del barri. I ha subratllat que Candel demostra que aquest territori no és "la novena província andalusa" i que no "hi ha una Catalunya dual", sinó que som un sol poble. Pere Baltà, finalment, ha descrit que va viure personalment un "ambient candelià". I és que gràcies a les seves obres "descobreix que el món que descriu Candel a les novel·les, és el món que tenia al voltant". Segons Baltà, conèixer Candel el va marcar "pel seu compromís social i la seva forma d'entendre la vida i el periodisme". Un periodista que, segons el president de la Fundació Paco Candel, de simple observador i notari realitat passa a "creuar el Rubicó i procura solucionar els problemes de les persones", a través de la seva participació en moviments socials i en organitzacions cooperatives. Segons Baltà, la novetat de Candel és que ensenya a través de la literatura "un món diferent del de la burgesia, dels premis Nadal" per a presentar "un món amb una problemàtica diferent i fer aflorar la consciència de classe". |
visitante ::
identificación
