| Abstract: |
Del resum de l'article: Joan Miró és una figura cabdal dins del panorama de l'art modern. Quan als anys vint el pintor català arribà a París, renovà totalment la seva concepció tècnica i estètica. Els treballs d'aquest període coneguts com 'pintures oníriques', 'pintures automàtiques', són considerades constants del surrealisme francès. El següent estudi vol demostrar, en contra dels enfocaments actuals, l'escepticisme de Miró respecte les teories i pràctiques del surrealisme, ja que ell només admeté 'una tendència surrealista'. Als 'Écrits', Miró ofereix detalls sobre fonts importants d'inspiració: la poètica d'Arthur Rimbaud (poeta-visionari), Guillaume Apollinaire (poeta-pintor) i els dadaistes (poesia-provocació). Miró no tan sols desenvolupà un 'estil poètic', sinó que a més experimentà amb textos poètics durant el seu procés creatiu. La 'peinture poétique' de Miró es pot relacionar amb el famós sonet de Rimbaud 'Les voyelles' (1871). El pintor traslladà la visió de sons purs i la dimensió suggestiva i metafísica de les lletres de Rimbaud vers la pintura visual, tot usant el llenguatge com a material fonètic. En diversos dibuixos, pintures i collages, les vocals A, E, I, U, O corresponen a signes plens de simbolisme i poden ser vistes com a formes geomètriques objectives i abstractes. Pel pintor-poeta Miró, escriure i pintar són processos anàlegs. Diferents combinacions de 'quadres-lletra' poden oferir-nos un inventari inesgotable d'art poètic mironià". |
guest ::
login
;
Rimbaud, Arthur 
