| Resum: |
A propòsit del volum de contes amb què Terenci Moix debuta al món literari, 'La torre dels vicis capitals', guanyador del premi Víctor Català l'any 1967. Amb aquesta obra, Moix inaugura un univers literari singular en el panorama de la cultura catalana que, com apunta Gimferrer, suposa un doble repte per a les nostres lletres. Per una banda, comporta la irrupció d'un devessall de motius que semblen contradir la tradició i, per altra banda, fa ostensible la voluntat de treballar amb un català literari creatiu i inventiu. En essència, l'article ressegueix les conseqüències que té la irrupció de 'La torre dels vicis capitals' i les conseqüències que això genera dins un camp en què, fins aleshores, regnava el realisme. |