La Llengua catalana a Mallorca. Segle XVIII i primer terç del XIX / Catalina Martínez i Taberner ; director de tesi Joan Mas i Vives
Martínez i Taberner, Catalina
Mas i Vives, Joan (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona

Publicación: [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 1999
Descripción: 5 recursos en línia (575 pàgines)
Resumen: Abstract de la tesi: "L'objectiu de la tesi és analitzar el procés que va seguir la introducció de la llengua castellana en els diversos grups socials, a partir del Decret de Nova Planta. És obvi que aquest procés es troba íntimament relacionat amb l'ensenyament, però també és un procés desigual que dependrà, per una banda, del grup social analitzat i, per l'altra, dels àmbits d'ús. A partir d'aquestes premisses hem organitzat el camp d'estudi en tres grans apartats: a) Ensenyament; b) Àmbits d'ús i c) Anàlisi de textos. a)ENSENYAMENT L'estudi de l'organització de l'ensenyament es presenta clau per saber fins a quin punt van ser efectives les lleis que es dictaren en contra de la llengua catalana. Hem dividit l'estudi en dos grans blocs: el món escolar de l'Antic Règim i el món escolar de l'Estat liberal. En el primer bloc hem analitzat les escoles de primeres lletres, les escoles de gramàtica i finalmente la universitat. Un cop definida la situació de l'ensenyament a Mallorca hem estudiat l'ús i la pervivència de la llengua catalana en el món escolar de l'Antic Règim, per passar després a analitzar les lleis i circulars que es dictaren en contra de la llengua catalana. En el segon bloc tracto de la política educativa de l'estat liberal que es definirà per tots els intents que es portaren a terme per tal de difondre l'escolarització i per aconseguir una organització centralitzada de l'ensenyament. En aquest apartat analitzo l'acció educativa i castellanitzadora de la Societat Econòmica d'Amics de País i l'avanç que s'experimentà en l'escolarització que ens portaràja a una alfabetització en llengua castellana. L'anàlisi dels informes sobre la situació escolar del XVIII, provinents de l'autoritat borbònica, demostren que l'obsessió uniformitzadora i la conseqüent repressió lingüística es situa en el darrer terç del XVIII, conseqüència directa de la "Real Cédula de Aranjuez" de 1768. Aquesta política repressora afectarà a poc a poc totes les classes socials, començant per les classes socials més alte. s i estenent-se després a la resta de classes socials, però de manera extensiva no es veuran els seus fruits fins entrat el tombant de segle. La castellanització de l'escola de primeres lletres se situarà en el XIX, molt possiblement a partir de la primera dècada del XIX. b) ÀMBITS D'ÚS Hem centrat la investigació en els diferents àmbits d'ús perquè creiem que és l'única manera d'analitzar com i quan la llengua catalana va perdent presència en l'ús escrit, substituïda per la llengua castellana. Hem plantejat el desenvolupament d'aquest capítol a partir de dos eixos: l'àmbit públic i l'àmbit privat. b. 1) Àmbit públic La recerca portada a terme a diferents arxius municipals m'ha permés arribar a una sèrie de conclusions sobre el joc de llengües que s'estableix: a) Les actes dels ajuntaments sempre es redacten en català fins el 1768. Es veu clarament el tall que pressuposa l'ordre de la "Real Cédula"; però això no obliga a fer canvis de llengua respecte a altres escrits propis de la burocràcia municipal. b) La majoria de persones que ocupaven càrrecs sabien escriure en una i altra llengua, però durant tot el segle XVIII el català es manté com a llengua primera en l'ús normal de la comunicació escrita entre l'ajuntament i el poble. c) Les cartes i ordres de caràcter oficial provinents de Palma són sempre en castellà i d) La correspondència privada es manté en català fins el 1820, dins la dècada del 30 ja són molt escadusseres les cartes escrites en català. Analitzo tota una sèrie de documents notarials d'àmbit privat en què la llengua catalana va mantenir-se fins ben entrat el segle XIX. Divideixo l'estudi de la llengua utilitzada en l'àmbit notarial en dos blocs molt específi'cs: Primerament, analitzo alguns dels llibres d'Art de Notaria que es troben a Mallorca, com són un Art de començaments del XVIII i el "DeNotaria" de 1797. I en segon terme estudio els llibres de diversos notaris per establir el moment de canvi lingüístic en els actes notarials. He resseguit els llibres de 15 notaris, des de començaments del XVIII fins el 1860, per veure quan va ser bandejada la llengua catalana en l'ús comú del notariat i, també,si es poden constatar canvis cronològics entre Palma i els pobles. D'aquesta mostra he extret les següents conclusions: a) La llengua catalana es manté absolutament majoritària, i en molts casos única, en els documents notarials del segle XVIII i primer terç del XIX; si hi ha escrits en castellà, aquests vénen condicionats pels clients dels notaris, però no són més que exepcions. c) A grans trets podríem dir que cap a 1840 el català ja ha perdut presència a Palma, però als pobles es manté fina a la dècada de 1850 i d) Els documents notarials que mantenen per més temps la llengua catalana són els testaments, els contractes d'arrendament i els inventaris. Sobre la llengua utilitzada a l'Audiència cal dir que, malgrat que el castellà era la lengua oficial, trobem, durant la primera meitat del segle XVIII, documents escrits en català, provinents de particulars. També podem constatar el desconeixement de la llengua castellana per part dels terstimonis i la necessitat de la traducció oral que s'imposava per poder arribar a una entesa amb el tribunal. b. 2) Àmbit privat He tractat tota mena d'escrits que són fruit de necessitats bàsiques i habituals, és a dir, els usos lingüístics escrits que qualsevol persona pot tenir necessitat de fer servir. He estudiat llibres de l'administració de les cases o heretats, de comptabilitat i correspondència comercial i privada, factures, deutes i contractes d'arrendament. També incloc en aquest apartat documents interns d'alguns convents. L'objectiu era abastar una gran diversitat de documentació per tenir una mostra prou extensa d'usos lingüístics i alhora cobrir un període cronològic força dilatat. La mostra documental que utilitzo cobreix des de finals del XVII fins a la segona meitat del XIX. Sobre els usos de la llengua catalana escrita a l'àmbit privat, cal remarcar que el català es manté fins a la primera meitat del XIX en l'administració econòmica de tipus familiar, és a dir, en els llibres de comptabilitat. de les cases o heretats, en els contractes d'arrendament i en les factures de menestrals i pagesos. En canvi, la correspondència que he trobat demostra una tendència més primerenca cap a la castellanització. c) ANÀLISI DE TEXTOS Un cop analitzats diversos àmbits d'ús de la llengua catalana escrita, he estudiat el tipus de llengua que s'hi utilitzat i això ho he fet a partir d'algunes sèries documentals que m'han aportat una visió cronològica dels canvis lingüístics. És a dir, dins la mateixa tipologia de documents analitzo la llengua emprada a partir de la primera dècada del segle XVIII fins que aquests documents, de manera majoritària, es veuen substituïts per documents en llengua espanyola. Analitzo les següents sèries: Testaments, Contractes d'arrendament agrari i Factures de menestrals. He analitzat sis testaments corresponents als anys 1709, 1722, 1731, 1798, 1819 i 1849. He continuat amb l'anàlisi de sis contractes d'arrendament agrari que pertanyen als anys 1678, 1716, 1736, 1782, 1806 i 1833. I finalment he estudiat una sèrie de factures dels anys 1799, 1818, 1828, 1834, 1857 i 1879. Al final d'aquest apartat m'he plantejat fins a quin punt la llengua que he analitzat amb el codi ortogràfic que es feia servir coincideix amb les propostes ortogràfiques que apareixen a Mallorca en el segle XIX. L'estudi d'aquestes fonts m'ha permès constatar la vigència d'un codi escrit, propi d'un grau de formalitat alt, que molt lentament va perdent els seus trets formals per acostar-se a la parla. El procés de dialectalització que hem pogut constatar ve donat per la pèrdua de norma escrita que, a vegades, serà degut a una manca de formació lingüística en llengua catalana per causa d'una escolarització precària i d'altres vegades, els trets dialectals denotaran una formació en llengua castellana que no permetrà cap mena de formació en llengua catalana. Conseqüència d'aquest últim fet serà la pèrdua del codi formal i l'apropament a la dialectalització com a únic recurs per escriure en llengua catalana. És en aquest darrer context on sorgeixen les noves propostes ortogràfiques. Com a resum final cal dir que la importància de l'ensenyament en el procés d'introducció de la llengua castellana és bàsic perquè no tan sols és la causa directa de la pèrdua del codi ortogràfic tradicional, sinó que aquesta manca va repercutir directament en la capacitat d'escriptura en llengua catalana. I en conseqüència, els àmbits d'ús de la llengua catalana escrita es reduiran cada cop més. A partir de la "Real Cédula" de 1768 podríem considerar que comença aquest procés que no es veurà plenament aconseguit fins arribar al segle XIX".
Contiene: Conté en annex la descripció i transcripció, en alguns casos, dels documents estudiats (439-575)
Nota: Inclou un apartat de conclusions (p. 387-394) i referències bibliogràfiques (p. 395-438)
Nota: Tesi doctoral. Director: Joan Mas i Vives. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 19 gener 1999
Documento: Estudi
Materia: Sociolingüística ; Interferències lingüístiques ; Conflicte lingüístic ; Actituds lingüístiques ; Canvi lingüístic ; Política lingüística ; Legislació ; Ensenyament ; Documents escrits ; Arxius ; Biblioteques ; Català ; Espanyol ; 1714-1833 ; Mallorca ; Illes Balears ; 1700C ; 1800L



La tesi al Repositori Digital de la UB

La tesi al TDX

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

 Registro creado el 2018-05-29, última modificación el 2018-05-30



   Favorit i Compartir