El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc / Rafael Caria, Institut d'Estudis Catalans
Caria, Rafael (Institut d'Estudis Catalans)

Data: 2006
Resum: De l'abstract: "Després d'haver seguit puntualment l'evolució o, més ben dit, la involució de l'alguerès/català a la ciutat i al seu rerepaís suburbà fins avui, tot considerant altres recents i apreciades aportacions d'àmbit social de la llengua, amb aquest treball, l'autor vol evidenciar els resultats d'un monitoratge sociolingüístic fet pacientment per ell mateix al llarg d'aquests darrers anys, que s'afegeix, rectifica i posa al dia alguns aspectes de la qüestió. El treball que avui es presenta té, doncs, el caire d'uns apunts per a un llibre blanc amb uns apartats que toquen bàsicament vuit aspectes del problema. Aquests es mouen des de l'actualitat sociolingüística, monitorant la distribució territorial de la societat catalanoparlant, la vehiculació social de la llengua en la oralitat i en l'escriptura, en les més variades situacions generacionals, de classe, d'ambient, de treball i de tradicions. Tot passant per l'evolució històrica del català, Caria demostra el pas que el mateix va haver, com a dialecte del català, a la situació actual d'idiolecte alguerès. Caria és conscient que cal situar-se dins d'una dimensió humana, l'algueresa, sense cap dramatització o singularització del problema. De fet, per a algunes qüestions -com per exemple les històrico-lingüístiques-, és quelcom de singular, per a altres és senzillament un tòpic, amb més o menys contradiccions i patologies. Aquestes, en llocs perifèrics com l'Alguer (respecte a les grans dimensions urbanes i culturals europees), es revelen aguditzades i, quasi sempre, autolesionants. En el fons, per a les realitats externes al Principat, és quasi sempre una qüestió de provincianisme cultural la que mou els homes (més que no pas les dones) a cometre lluites fratricides, tot perdent l'objectiu final: la salvació de la pròpia llengua i de la pròpia cultura per a desenvolupar-les cap a una projecció moderna de la societat i de la vida. L'itinerari delineat per l'autor ens assenyala el paper jugat pels substrats, els adstrats i els superstrats forasters, tot desnaturant-ne l'estructura original. Al segle XIX el català comença el seu forçat declini passant de la fase diglòssica unidireccional a la substitutiva noucentesca. Finalment, Caria enfronta les possibles solucions per a invertir aquesta fase involutiva, quasi de no retorn, proposant una idea projecte a totes les entitats vinculades amb la qüestió de la llengua per tal de reformar l'article 9 de l'Estatut municipal i impulsar un canvi radical i unitari d'estratègia. De fet, segons Caria, és l'Ajuntament de l'Alguer qui hauria de fer-se càrrec, en primera persona, de la 'política lingüística' sense delegar les seves pròpies responsabilitats a cap altre ens públic o privat. Tot el conjunt d'iniciatives pressuposa una prèvia convergència i unitat de totes les entitats alguereses per tal de recollir tota experiència madurada en aquests darrers vint-i-cinc anys i reunir els esforços per a dur a síntesi compartida els coneixements de tots els operadors algueresos de la llengua i de la cultura catalanes de l'Alguer. Compartir, doncs, les eines, les lluites i les il·lusions, és el repte més gran, per tal de ser tots plegats els arbitres del canvi en la política lingüística del municipi alguerès i els garants de la seva continuïtat. El futur de la llengua, segons Caria, comença d'aquí, fent-lo i fent-lo servir, més que parlant-ne".
Contingut: Inclou notes
Nota: Bibliografia (p. 94-99)
Document: Estudi
Matèria: Sociolingüística ; Llengua oral ; Llengua escrita ; Política lingüística ; Planificació lingüística ; Alguerès ; Català ; L'Alguer
Publicat a: Revista de Llengua i Dret, Núm. 46 (desembre 2006), p. 29-102 (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic) , ISSN 2013-1453




El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2018-04-23, darrera modificació el 2023-06-11



   Favorit i Compartir