Aprendre a triar. L'adquisició de les normes d'ús i alternança de codis en l'educació infantil / Carles de Rosselló i Peralta; director de tesi F. Xavier Vila i Moreno
Rosselló i Peralta, Carles de
Vila i Moreno, F. Xavier (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona

Publicació: [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2010
Descripció: 1 recurs en línia (316 pàgines)
Resum: Abstract de l'autor: "L'objectiu d'aquesta recerca és observar com s'estableixen i quins són els usos orals en una aula de P3, és a dir, amb alumnes de 3 a 4 anys. La tria d'aquesta edat no ha estat una decisió arbitrària. Des d'un punt de vista sociolingüístic és una etapa rellevant perquè la investigació en un grup-classe des del moment que es constitueix permet analitzar com es construeixen i es resolen les negociacions de codi. Una part molt considerable de les investigacions lingüístiques amb infants giren a l'entorn de l'adquisició dels aspectes fonètics, lèxics i morfosintàctics, i només d'una manera més tangencial dels aspectes referits a les tries lingüístiques entre iguals i a la reproducció de les normes de les llengües. En aquest estudi, però, es deixa de banda el primer àmbit i es descriuen tres aspectes relacionats amb els usos orals dins de l'aula. En primer lloc s'analitzen les normes lingüístiques tutoritzades, això és, les pràctiques lingüístiques que posa en circulació el personal docent amb els alumnes. En segon terme s'observa en quina llengua els alumnes resolen les interaccions intra- i intergrupals en situacions quasiespontànies. I finalment s'exposa com en aquestes mateixes situacions els infants negocien el codi d'interacció en les seves converses entre iguals. Bona part de l'anàlisi es posa en relació amb les xarxes socials, una variable que al llarg de nombrosos estudis ha demostrat tenir un gran potencial a l'hora d'explicar el comportament sociolingüístic de les persones. Aquest és el fonament del cinquè capítol, dedicat a presentar els resultats obtinguts. La resta de la tesi s'organitza en els apartats que es descriuen a continuació. El primer aporta la perspectiva teòrica de les tries de llengües. L'estudi de les tries lingüístiques ha conegut dues grans tradicions: la macrosocial i la microsocial-interaccional. La primera entén que les tries no són producte d'una decisió (totalment) lliure del parlant, sinó que a nivell supraindividual hi ha una sèrie d'institucions que n'influeixen el comportament lingüístic. En canvi, la perspectiva interaccional concentra la seva atenció en el parlant i deixa de banda la pressió que es pugui exercir des de les institucions. Diversos autors han apuntat mancances a l'hora d'arribar a una comprensió holística de les tries de llengües només a partir de la dicotomia entra una i altra tradició. Per aquest motiu, en aquesta recerca s'ha optat per les xarxes socials com a constructe teòric capaç d'establir ponts explicatius entre els factors politicosocials que afecten el manteniment o substitució lingüístics i les motivacions de tria lingüística en interaccions locals. El segon capítol ressegueix la presència del català a l'escola, des de la Transició fins a l'actualitat. L'apartat històric deixa pas, en la darrera part del capítol, a l'anàlisi del coneixement i usos del català i castellà en els escolars catalans a partir de l'escrutini de diversos informes i estudis de caire macrosocial. El tercer capítol està dedicat a presentar les capacitats lingüístiques que desenvolupen els infants entre els 3 i 4 anys, a partir de l'adquisició de les habilitats lèxiques, fonètiques i morfosintàctiques. El quart capítol té com a objectiu presentar la metodologia de la recollida de dades i el seu posterior tractament. Al llarg d'aquestes pàgines s'exposen els motius pels quals s'ha optat per l'observació participant com la tècnica més adequada per obtenir dades de qualitat. També es fa referència als condicionants sociolingüístics de l'entorn de l'escola, del mateix centre i de l'aula, i s'expliciten les vies que es van seguir per accedir als informants. Finalment, es descriu el procés de transcripció de les dades. El capítol que clou la tesi presenta les principals conclusions del treball".
Contingut: Inclou annexos (p. 277-316)
Nota: Inclou un apartat de conclusions (p. 239-242), referències bibliogràfiques (p. 245-266)
Nota: Tesi doctoral. Director: F. Xavier Vila i Moreno. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 12 febrer 2010
Document: Estudi
Matèria: Sociolingüística ; Xarxes socials ; Codificació lingüística ; Política lingüística ; Ús lingüístic ; Bilingüisme ; Català ; Espanyol



La tesi al Repositori Digital de la UB

La tesi al TDX

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2018-03-22, darrera modificació el 2020-07-05



   Favorit i Compartir