 visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
|
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español | ||||||||||
| Pàgina inicial > Traces. Catàleg > Plàcid Vidal: memorialista singular d'obra viscuda / |
| Publicació: | [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2016 |
| Descripció: | 1 recurs en línia (713 pàgines) |
| Resum: | Abstract de l'autor: "Aquesta tesi té el propòsit d'actualitzar la presència de Plàcid Vidal (Alcover, 1881- Barcelona, 1938) i la seva obra en l'àmbit literari català, tant des de la perspectiva de la història de la literatura com des de la perspectiva del gènere memorialístic -en el qual s'insereixen 'Els singulars anecdòtics' (1920 i 1925), 'L'assaig de la vida' (1934) i 'El convencionalisme de la vida' (1972 i 1984). Plàcid Vidal, conscient ben aviat de la dificultat per aconseguir un reconeixement en el món de les lletres que el consolidés com a autor d'un cert prestigi, no cessà, tanmateix, en la recerca de l'espai i del suport que considerava que li pertocaven. És per això que en la seva obra manifesta, de manera progressiva, la voluntat de deixar testimoni d'unes vivències vinculades amb els sectors culturals i intel·lectuals catalans -barcelonins i, també, reusencs- del període que transcorre entre els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX -fins al 1934. Aquests són els motius pels quals l'escriptor d'Alcover s'endinsa, a principis del segle XX -i havent escrit poesia, novel·les i relats, articles culturals i un parell de peces dramàtiques-, en el gènere de la literatura del jo; un gènere, aleshores, amb poca tradició, poc consolidat -si més no a Catalunya-, però que entén que és el terreny adequat per tal de dur a terme la seva tasca contra l'oblit d'uns escriptors -i, sobretot, d'ell mateix- que toparen amb les reticències d'un sector intel·lectual hegemònic que els menystingué. Sigui com sigui, Vidal esdevé el nucli de la pròpia obra, bé de manera explícita -en el gènere memorialístic-, bé caracteritzat com a personatge de ficció -en el cicle de novel·les que protagonitza Jordi Saura i en narracions com El noi Aranyó i La singular amiga. El procés de revisió de l'autor, iniciat, entre 1970 i 1980, per Josep Iglésies i pel Centre d'Estudis Alcoverencs -amb el guiatge del filòleg Joan Cavallé, i amb el suport de la filla de l'escriptor, M. Eugènia Vidal-, va adobar el terreny per continuar amb la revaloració de l'obra de Plàcid Vidal -en morir, el 1938, en ple conflicte bèl·lic, fou víctima de l'oblit que tant l'havia preocupat-, cosa que implicava la recerca en hemeroteques dels textos publicats en un bon nombre de diaris i revistes esparsos, a més de la consulta del material conservat en el Centre d'Estudis Alcoverencs. Segons testimoni de la filla de l'escriptor, molts documents que Vidal guardava -sobretot correspondència- van ser destruïts en acabar la Guerra Civil, en considerar que podien ser compromesos per a la família; per això, era primordial la localització de textos epistolars en altres fons i col·leccions particulars, per tal d'ajudar en el traç de la trajectòria de l'escriptor. També cal subratllar l'interès de l'estudi de la recepció de l'obra, tant en el moment en què veu la llum com en períodes posteriors i, doncs, més actuals -que, atenent l'evolució de la manera d'entendre la literatura i la progressiva consolidació del gènere memorialístic, en fan una lectura distinta. Finalment, aquesta investigació, per una banda, ha d'afavorir la reconstrucció de la biografia de l'escriptor, la qual es pot resseguir a través dels propis textos i s'ha de contrastar -i completar- amb la informació i les opinions d'aquells qui, poc o molt, l'havien tractat -opinions molt benèvoles algunes, taxativament adverses d'altres-; i, per una altra, ha de proposar una lectura objectiva de la seva obra, sense prejudicis i actualitzada, que en confirmi el valor instrumental i historicista". |
| Contingut: | L'annex 1 (p. 656-659) ofereix la correspondència enviada i rebuda per Plàcid Vidal i també l'enviada i rebuda per M. Eugènia Vidal sobre el seu pare; l'annex 2 (p. 660-670) presenta un conjunt de fragments de l'obra de l'escriptor que, d'una manera o altra, encara són capaços d'interpel·lar-nos com a lectors actuals; l'annex 3 (p. 671-672) és un recull de diversos textos dedicats a Plàcid Vidal en actes d'homenatge; l'annex 4 (p. 673-685) inclou escrits apareguts a la premsa a partir de 1970; l'annex 5 (p. 686-688) presenta una conversa amb la filla de Ferran Canyameres i una aproximació a un diagnòstic sobre els atacs de nervis que patia Vidal; l'annex 6 (p. 690-713) és un índex onomàstic |
| Nota: | Inclou un apartat de conclusions (p. 576-597) i referències bibliogràfiques (p. 604-641) |
| Nota: | Tesi doctoral. Director: Josep Murgades. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 20 desembre 2016 |
| Document: | Estudi |
| Matèria: |
Escriptors catalans ;
Poesia catalana ;
Novel·la catalana ;
Prosa catalana ;
Periodisme ;
Record ;
Crònica ;
Autobiografia ;
Noucentisme ;
Modernisme ;
Decadentisme ;
Ideologia ;
Ideologia literària ;
Recepció de la literatura ;
1881-1938 ;
Barcelona ;
Barcelonès ;
Reus ;
Baix Camp ;
1880X ;
1890X ;
1900L Vidal, Plàcid 
;
La Novel·la Nova : col·lecció
;
La Novel·la d'Ara : col·lecció
|
| Obres: |
Vidal, Plàcid.
L'escala del crim . 1898 Vidal, Plàcid. Les Grans Accions & Les Soledats . 1904 Vidal, Plàcid. L'Amor Artista . 1909 Vidal, Plàcid. Somni de primavera . 1911 Vidal, Plàcid. L'Anhel cantaire . 1924 Vidal, Plàcid. Les Promeses Amigues . 1910 Vidal, Plàcid. La Cançó dels Hèroes . 1915 Vidal, Plàcid. Infinit . 1917 Vidal, Plàcid. Els singulars anecdòtics . 1920 Vidal, Plàcid. Els singulars anecdòtics . 1925 Vidal, Plàcid. L'assaig de la vida . 1934 Vidal, Plàcid. El convencionalisme de la vida . 1972 Vidal, Plàcid. El convencionalisme de la vida . 1984 |
