| Resum: |
"En català actual, els verbs 'semblar' i 'parèixer' són dos verbs quasi sinònims distribuïts territorialment de forma desigual: mentre que el verb 'parèixer' perviu al País Valencià, a les Illes Balears i al català nord-occidental, el verb 'semblar', a més de conviure amb 'parèixer' als territoris anteriors, ha esdevingut hegemònic al centre-nord del domini lingüístic. Aquesta distribució no és, però, la que trobem en la llengua antiga, en la qual 'semblar' és un verb relativament poc freqüent si el comparem amb 'parèixer' i, a més, la major part dels exemples els constatem en un grup reduït d'obres (especialment dels ss. XIII i XIV). En aquest article volem descriure els usos sintàctics i significats del verb 'semblar' en català antic i explicar la relació que manté amb 'parèixer'. A grans trets, concloem que la diferència que trobem entre tots dos verbs és semàntica i que la convergència que testimoniem en determinades obres pot explicar-se com a influència de l'occità, com a calc en traduccions o com un tret dialectal. Fonamentarem l'estudi en les dades que obtenim del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA)". |
visitant ::
identificació
