| Resum: |
L'autor explica com la noblesa i el conreu de la poesia han estat íntimament lligats des del segle XII fins al segle XV a la Corona d'Aragó. Cap d'aquests dos conceptes no es pot entendre en profunditat sense l'altre. Les corts -especialment les reials- foren focus culturals de producció i consum de poesia, ja fos lírica trobadoresca o bé noves rimades. Tot noble cortesà aprenia unes pràctiques socials, entre les quals hi ha el conreu de la poesia, que es compaginava amb l'art de la cavalleria i de la caça. Jaume Turró destaca que la poesia era una manera de promocionar-se en els ambients cortesans: aquest és el cas de Pere March i Jaume March, que venien d'una família de notaris enriquida. Finalment, s'explica que la caça era una de les grans aficions dels reis de la Corona d'Aragó, sobretot d'Alfons el Magnànim. El seu falconer major era el gran poeta de Gandia Ausiàs March, la poesia del qual estava vinculada, com no podia ser d'una altra manera a l'època, a un públic cortesà. Gràcies a aquesta afecció a la caça, s'ha pogut veure que el poeta valencià mantingué el contacte amb el Magnànim durant molts més anys que no és pensava. Es presenta, en suma, una panoràmica que dóna compte que la poesia i la cort eren indissociables a la Corona d'Aragó. |
visitant ::
identificació
el Gran ;
Cerverí de Girona 
