| Resum: |
Després d'una breu introducció de conceptes fonamentals de la poesia dels trobadors ('domna', 'trobairitz', 'fin'amor'), l'autora mira d'esbossar el context cultural que va permetre a les dones de l'alta noblesa occitana dels segles XI-XII relacionar-se de diferents maneres amb la poesia trobadoresca. La dona noble occitana té uns bons coneixements d'aquesta lírica, per la qual cosa pot fer de mecenes de trobadors i ella mateixa, que domina 'motz', 'razo' i 'so'-segons Angelica Rieger- pot compondre versos. Finalment, l'autora repassa tres casos exemplars de 'trobairitz': Caudairenga, Garsenda de Forcalquier i Maria de Ventadorn. Amb totot plegat, pretén donar a entendre que les 'trobairitz' són molt bones receptores de la lírica trobadoresca; que mostren reserva davant de la "ideología estilitzada" de la 'fin'amor' (en els diàlegs poètics, són sempre elles les que divergeixen d'alguna norma del codi trobadoresc, tot sovint confrontant-lo amb la realitat); i que en els diàlegs conservats destaquen per la ironia amb els interlocutors. |
visitant ::
identificació
;
Garsenda de Forcalquier 
