«El 1974 arribava a bon terme una iniciativa llargament perseguida: la creació d'una revista catalana dedicada als estudis de llengua i literatura. Era la concreció d'esforços anteriors que havien apuntat cap a una revista literària que duia el nom de Tretzè Vent. De manera natural, ens situàvem en un marc concret, proper al món universitari però amb vocació de no circumscriure'ns-hi i abastar interessos culturals més generals i un públic més ampli (...)».

«El disseny de Jaume Vallcorba va interpretar de ple les intencions: el ninot i la tinta verda del primer número servien per proporcionar una imatge, dins de la qual debatre temes d'història literària i erudició (des dels orígens poètics a Carles Riba a les polèmiques sobre els moviments culturals), de lingüística i poètica (plataforma d'entrada del generativisme), actualitat de la vida cultural (com a exemple, el manifest que encapçalava el número quinze), traduir peces de crítica de referència inevitable (Friedman, Jauss, Lodge, Wellek o Jameson), per publicar poemes o contes (Rodoreda, Calders, Pedrolo, Comadira, Mesquida o Monzó, per esmentar models diferents).».

Jordi Castellanos, «Als 'unhappy few'». En: Avui, 25 setembre 1994), p. 44

Els escriptors a Els Marges (1974-2024)

Des del primer número, Els Marges ha estat una porta oberta a la creació literària catalana del moment.
Us convidem, amb motiu del seu cinquantè aniversari, a entrar en una línia del temps ben particular: un passeig pels textos dels escriptors que han volgut publicar en una revista a la qual l'acadèmia no li ha fet perdre el llegir.
Bona lectura!