POMPEU FABRA (1968-1948)
Pompeu Fabra

«Fabra [...] era un lingüista competent i un gramàtic meravellosament hàbil [...] que reclama que l'apreciem segons el valor de les seves idees. Fabra, l'enginyer [...] no va perdre mai de vista que, contra d'allò que es pensen els estetes i els sentimentals [...] una llengua és un objecte funcional, una eina de comunicació.»

Gabriel Ferrater, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", Sobre el llenguatge (1990)

«Enmig d'aquell panorama Pompeu Fabra és no solament el centre del projecte de construcció de la llengua catalana nacional depurada, sinó que representa un clar contrast amb aquells depuradors coetanis, per la seva preparació filològica i el seu rigor científic. Fabra tenia una visió clara de l'evolució històrica de la llengua catalana i, a diferència dels altres, sabia que calia diferenciar els mots evolutius dels mots savis manllevats al llatí i al grec, per aquesta raó coincidents en totes les llengües romàniques amb lleugeres diferències d'adaptació.»

Gabriel Bibiloni, "Pompeu Fabra i la interferència". Conferència pronunciada a la sala d'actes de la Banca March, dia 29 d'abril de 1999, dins el cicle «L'obra de Pompeu Fabra i les Illes Balears»

Cerca guiada sobre Pompeu Fabra a TRACES

Estudis sobre Pompeu Fabra. Bibliografia

Darreres entrades:
2020-11-18
16:14
Espais Terminològics 2018. Fabra: converses terminològiques
Sobre la sisena edició dels Espais Terminològics que va organitzar el TERMCAT el 4 d'octubre de 2018 a Barcelona. El tema de la Jornada era "Fabra: converses terminològiques".
2018
Terminàlia, Núm. 18 (Desembre 2018), p. 59-60 (Espai de trobada)  
2020-11-11
12:50
El 'Diccionari de l'Institut' i el 'Diccionari Fabra' / Rafel i Fontanals, Joaquim (Universitat de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans)
L'article sistematitza les diverses informacions referides als treballs lexicogràfics de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1911, en què es fundà la Secció Filològica, fins al final de la guerra civil, en què l'activitat regular d'aquesta institució restà interrompuda per molts anys. [...]
Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, 3, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996 (p. 217-269)
   
2020-11-11
12:01
Pompeu Fabra i Wilhelm Meyer-Lübke / Moran i Ocerinjauregui, Josep (Universitat de Barcelona; Institut d'Estudis Catalans)
Sobre l'aportació mallorquina al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, impulsat per mossèn Alcover. S'hi van presentar tres ponències o temes de caràcter sintàctic: 'La preposició 'a' en l'acusatiu', a càrrec de Miquel Costa i Llobera; 'Concordansa del participi amb el terme d'acció', per Antoni M. [...]
Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, 3, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996 (p. 175-181)
   
2020-09-17
11:13
La triconstrucció del català / Bellés, Eloi
En l'obra citada, Antoni Ferrando recupera treballs seus sobre la cosntrucció social, nacional i lingüística del català des del 1906 fins a la dècada de 1980.
2019
Caràcters. Segona època, Núm. 89 (2019), p. 35
   
2020-07-05
12:49
Celebració del centenari de la 'Gramàtica' de Fabra i presentació del volum vuitè de les seves 'Obres completes' (16 d'octubre de 2012) / Vallverdú, Francesc (Institut d'Estudis Catalans)
A propòsit de l'acte que se celebrà a Barcelona el 16 d'octubre de 2012 amb motiu del centenari de la publicació de la 'Gramática de la lengua catalana' (1912) de Pompeu Fabra i de la publicació del volum vuitè de les seves 'Obres completes'. [...]
2014
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 636 (Crònica)  
2020-05-24
16:35
De Badalona estant / Paloma, David
El poeta i traductor Marcel Riera i el dramaturg Jordi Oriol reten homenatge a Pompeu Fabra amb la publicació de 'Fabra enfebrat. Fabracedari', que comprèn dos escrits que es van representar al Teatre Zorrilla de Badalona durant l'Any Fabra.
2020
La República, Núm. 105 (23-29 maig 2020), p. 38 (La República de les Arts. Lletres. Crítica)
   
2020-05-20
14:45
Ressenya del monòleg 'Pompeu Fabra: jugada mestra!' / Picó, Lliris (Universitat d'Alacant; Delegació de l'IEC a la ciutat d'Alacant)
Lliris Picó ressenya el monòleg teatral 'Pompeu Fabra: jugada mestra!', que es va representar com a acte de cloenda a la Jornada Internacional '100 anys de l'obra de Pompeu Fabra', a la Universitat d'Alacant.
2019
Ítaca, Núm. 10 (2019), p. 251-254 (Ressenyes)
2 documents
2020-05-19
12:47
Ferrando Francés, Antoni (2018), 'Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna de cultura des de la diversitat' / Garcia i Sebastià, Josep Vicent (Universitat d'Alacant)
Es ressenya el llibre 'Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna de cultura des de la diversitat', en què Antoni Ferrando Francés ret homenatge als tres gramàtics de la llengua catalana més importants del segle XX.
2019
Ítaca, Núm. 10 (2019), p. 245-250 (Ressenyes)
2 documents
2020-05-18
13:01
Marià Villangómez: el fabrisme a les Pitiüses / Ribes, Enric (Universitat de les Illes Balears; Institut d'Estudis Catalans)
El poeta eivissenc Marià Villangómez va introduir la reforma fabriana a Eivissa i a Formentera. En aquest article es fa un repàs de tot aquest procés, des de la introducció per Villangómez del fabrisme a Eivissa i Formentera, fins a la consolidació de tot un equip de correctors i professors que en segueixen les ensenyances, les difonen i les apliquen en les publicacions que s'hi editen.
2019
Ítaca, Núm. 10 (2019), p. 155-177 (Monogràfic: 100 anys de Pompeu Fabra)  
2020-05-18
12:32
Del català que ara es parla a la implantació del català normatiu al País Valencià / Montoya Abat, Brauli (Universitat d'Alacant)
Del resum: "En el segle XIX es planteja la realització d'una normativa de la llengua catalana després de tres segles de desmemòria progressiva de la norma lingüística. Però el procés de normativització es concreta en dues línies divergents, l'acadèmica o literària i la del català que ara es parla. [...]
2019
Ítaca, Núm. 10 (2019), p. 147-153 (Monogràfic: 100 anys de Pompeu Fabra)
2 documents