—Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
—Seria bo que fos escriptor des del punt de vista de la capacitat creativa i la flexibilitat, però només si en canviar de rol estigués disposat a supeditar-se a l'autor que estigués traduint. Si el seu tarannà el portés a «corregir» l'original, no seria ben bé un traductor, encara que el resultat fos magnífic: seria la suma de dues personalitats, de dos estils. Actualment, la tendència dominant és respectuosa amb l'autor del text, però no fa moltes dècades (fins i tot força menys) ens trobàvem sovint amb versions edulcorades o escapçades, uns cops per l'acció de la censura que s'exercia des de dalt, però altres vegades per la simple prevenció que duia a evitar d'entrar-hi en conflicte, o bé degut a la imposició per part de l'editor o el corrector d'una suposada norma de bon gust que impedia incloure episodis considerats malsonants (la reedició dels viatges de Gulliver escapçats en seria un exemple) o fins i tot reiterar una locució que l'original havia fet servir explícitament com a motiu guia (....)

—Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
—Com a mínim és necessari tenir ben presents les seves coordenades; en aquest sentit em sembla més còmode tractar amb textos d'autors ja ben documentats o almenys disposar d'informació proporcionada per ells mateixos o el seu entorn; naturalment, les reunions de traductors amb l'autor són una gran troballa, i més encara quan els moderadors faciliten una documentació prèvia i un recull d'actes de les sessions, com ha fet fer Günter Grass des del 1978 o fa la Casa del Traductor de Straelen, l'única que conec des de dins. Si no hi ha aquesta mena de suport, almenys actualment hi sol haver la possibilitat de contactar directament amb l'autor, cosa que si l'actitud de totes dues parts és positiva pot funcionar molt bé.

—Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
—Crec que ho ha de ser, per tal de poder percebre i reflectir la postura i els sentiments de l'autor tal com es mostren en la narració. Cal dir, però, que des d'un punt de vista professional aquesta actitud empàtica és un llast. Jo ho vaig passar força malament traduint Kafka, sobretot Carta al pare i La metamorfosi, així com la novel·la d'Ingeborg Bachmann Malina. Em sentia aclaparada pels sentiments dels narradors; no era capaç de distanciar-me'n prou. Com que de fet no soc traductora professional, en dues ocasions m'he permès el luxe de rebutjar obres d'autors ben coneguts que no em veia amb cor d'afrontar sense entrar en crisi, i que més val que no esmenti...

Sílvia Romero: "Pilar Estelrich: «Traduir un text és un plaer molt gran i alhora una càrrega força feixuga»". En: Llavor Cultural. Lletres i vida sana (7 de novembre de 2018)