94.
|
|
La llengua catalana al tombant del mil·leni
/
Pradilla i Cardona, Miquel Àngel ;
Premis de Sociolingüística (1998)
L'autor descriu la situació sociolingüística del català centrant-se en tres qüestions de política lingüística que afecten els tres grans territoris de parla catalana: a) el liberalisme lingüístic al Principat i la necessitat de recerca d'un discurs alternatiu a l'actual discurs nacionalista a favor de la major presència del català, b) el multilingüisme i la multiculturalitat de la població de les Illes amb la proposta d'un nou model de convivència intercultural que garanteixi la continuïtat de la llengua i la cultura autòctones, i c) el secessionisme lingüístic al País Valencià, propiciat pel govern i pel fenomen politicoideològic del blaverisme, que ataca constantment la unitat de la llengua.
1999
Llengua i Ús. Barcelona, núm. 14 (1999, Primer Quadrimestre), p. 4-12
|
|
95.
|
|
96.
|
|
97.
|
'Llengua escrita i estudis universitaris a Lleida'
/
Fernàndez i Cañabate, Sagrari
Estudi centrat en el canvi de codi lingüístic. L'autor de l'estudi observa que el canvi de codi lingüístic té molta importància en anàlisis sociolingüístiques. Agafa com a base la població universitària de Lleida i juga amb les variables 'llengua habitual dels apunts', 'procedència geogràfica dels pares', 'context social', 'lleialtat lingüística', 'carrera universitària', 'control explícit sobre la llengua dels exàmens' i 'llengua col·loquial'. [...]
1990
Sintagma. Lleida, núm. 2 (1990), p. 67-74
|
|
98.
|
|
99.
|
|
100.
|
|
Simposi Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans (Barcelona) 26/27-XI-1998
/
Argenter, Joan A.
Simposi acollit al programa de 'Jornades Científiques de l'IEC' que es va organitzar per commemorar la memòria de Pompeu Fabra en el cinquantè aniversari de la seva mort. En el Simposi es tractaren tres temes generals: "la codificació fabriana i els diferents parlars", "L'obra de Fabra: entre la teoria i les experiències de codificació lingüística" i "Passat, present i futur de les codificacions lingüístiques: les persones i les institucions". [...]
2000
Estudis Romànics. Barcelona, Vol. XXII (2000), p. 319 (Crònica)
|
|
101.
|
|
El concepte de "norma" en lingüística, sociolingüística i planificació lingüística
/
Costa Carreras, Joan
L'article s'estructura en els següents apartats: "Introducció" (s'indica l'objectiu d'estudiar les bases presents i futures de la codificació sintàctica del català); "La norma objectiva" (s'esbossa una breu història de l'ús del terme, es recullen les definicions que en fan Hjemslev i Coseriu i s'analitza la seva relació amb els conceptes d'ús, sistema, tipus i canvi lingüístic, segons lingüistes i el Cercle Lingüístic de Praga); "La norma prescriptiva" (amb la breu història del terme i les definicions que se n'han fet) i "A tall de conclusions", en què s'estructuren les deduccions de les presentacions teòriques esbossades al llarg de l'article.
2000
Els Marges. Barcelona, núm. 68 (2000, Desembre), p. 89-105 (Notes)
|
|
102.
|
Ésser i estar
/
Pitarch, Vicent
L'autor repassa l'evolució dels usos dels verbs "ésser" i "estar" en la història de la llengua i constata que, en l'actualitat, tots dos verbs susciten dubtes i angoixes entre els teòrics de la llengua i els analistes de la codificació lingüística.
2001
La Vanguardia. Libros. Barcelona (2001, 4 de maig), p. 6 (Llenguatge)
|
|
103.
|
|