Resumen: |
Inclassificable dins el panorama de la poesia catalana per la seva singularitat i autonomia, i per la poca comprensió de la seva obra, J. V. Foix ha mantingut una posició de distanciament respecte a les actituds postsimbolistes i surrealistes que li han volgut atribuir, mantenint una ambició pública o civil, i una voluntat de ser "investigador en poesia". La riquesa lèxica i el treball lingüístic l'han separat també de l'avantguarda, entesa com a escola. A través de l'estudi del que caracteritza la seva obra, Triadú reconeix en Foix una peça clau per a l'aprofundiment i l'actualització de la poesia catalana. |