Llorenç Villalonga i la llengua catalana

Fecha:	2012
Resumen:	De la sinopsi que encapçala l'article: "Llorenç Villalonga, el novel·lista més important que ha donat Mallorca durant el segle XX, tengué una relació conflictiva amb la llengua catalana. En declaracions i escrits dels primers temps, s'hi mostrà clarament advers, actitud que anà canviant amb els anys. La seva primera novel·la, però, ja fou escrita en català. Se mostrà repetidament insatisfet pel tractament que els correctors donaven als seus textos, molt divers segons l'editorial. Volia que el parlar dels personatges mallorquins d'algunes de les seves obres fos en modalitat dialectal, però, per la seva manca de preparació en llengua catalana, l'havia de confiar al corrector, que rarament se'n sortia. Els manuscrits originals que se'n conserven mostren inseguretat i absència d'uns criteris coherents. Aquestes deficiències, no sempre ben resoltes, segons les edicions, se situen a l'estrat més superficial de la seva obra, els valors de la qual no se'n ressenten perquè romanen en estrats més profunds. ".
Documento:	Estudi
Materia:	Escriptors catalans ; Català ; Novel·la catalana ; Llengua literària ; Mallorquí ; Correcció ; Ideologia lingüística Villalonga, Llorenç (1897-1980)
Obras:	Villalonga, Llorenç. Mort de dama Villalonga, Llorenç. Bearn Villalonga, Llorenç. La novel·la de Palmira
Publicado en:	Estudis Romànics, Núm. 34 (2012), p. 209-229, ISSN 2013-9500

L'article a RACO

Registro creado el 2014-02-19, última modificación el 2024-09-02