| Data: |
2011 |
| Resum: |
De la sinopsi que encapçala l'article: "La lingüística històrica ha produït al llarg de l'últimsegle estudis notables sobre l'evolució formal de la llengua catalana. A més, en les últimes dècades s'ha desenvolupat una sociolingüística catalana que connecta la teoria i la descripció empírica amb la política lingüística. No obstant això, no s'ha gestat una història social de la llengua, o una sociolingüística històrica en sentit estricte, més enllà d'alguns esforços individuals. Les raons d'aquest dèficit són internes (les limitacions de l'objecte d'estudi, la inèrcia i l'estancament dels estudis filològics. . . ) i externes (els condicionants sociopolítics i de mercat que pesen sobre el català). Per això es proposa. |
| Resum: |
avançar cap a un nou paradigma en què la diacronia lingüística s'integri dins de les ciències socials, obertes a l'autocrítica i la superació de l'apriorisme ideològic". |
| Nota: |
Referències bibliogràfiques (p. 113) |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
Sociolingüística ;
Història de la llengua ;
Historiografia ;
Català |
| Publicat a: |
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 21 (2011), p. 105-114 (Secció monogràfica) , ISSN 2013-9136 |
visitant ::
identificació
