| Resum: |
L'autora estudia l'obra lírica de Maria Mercè Marçal (exemplificada amb el poema 'El meu amor sense casa') des del punt de vista del tractament de la feminitat i el cos. Segons l'autora, "la poesia de Maria-Mercè Marçal és abans que altra cosa la pràctica lírica del feminisme i de la diferència, una escriptura del cos, d'un cos que, tal com llegim tant a la seva obra poètica com a la narrativa, i podem rastrejar a la seva labor com a crítica literària i promotora cultural, és un cos de dona, que és com dir un cos ignorat per les pràctiques polítiques, culturals, històriques i econòmiques de la nostra (de qui?) societat i que la poeta s'ha proposat fer present, únic punt de partida possible car a contracorrent". |
visitant ::
identificació
