Abstract: |
En primer lloc, l'autor comenta que Joaquim Ruyra no només és reconegut com a literat sinó també com a teòric de l'acte creatiu i destaca la importància que tenia per a ell la reflexió teòrica. Relaciona Ruyra amb el matemàtic francès Henri Poincaré per la seva concepció de la ciència i de l'art, i també amb el filòsof català Jaume Serra i Húnter per les preocupacions que reflecteixen els seus textos. Després explica les reflexions de Ruyra respecte la intuïció i l'espontaneïtat, el món subliminal i el món de la consciència. Posteriorment, l'autor parla de la imaginació i el ritme, i de com Ruyra els aconsegueix. I finalment l'emmarca dins el context noucentista, però remarca que no podem dir que Ruyra és estrictament modernista, ni noucentista, ni positivista. |