Abstract: |
Del resum del final de la revista: "A partir d'algunes dades biogràfiques de l'eivissenc Isidor Macabich (1883-1973) -canonge, arxiver i poeta-, es repassa la seva contribució cultural que es pot dividir en dues etapes: 1907-1939, que coincideix amb l'època de plenitud, en què acusà una forta diglòssia que anà decantant cap al català; i 1940-1968, els anys de la postguerra, en què esdevingué un intel·lectual plenament identificat amb el règim. De la seva obra lírica, recollida en el volum 'Dialectals: poesies eivissenques' (1933), es destaquen les influències que hi exerciren poetes mallorquins i catalans com ara Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. també es glossa les seves relacions amb els escriptors noucentistes Antoni Rubió i Lluch i Josep M. López Picó". |