Resum: |
La poesia neoclàssica catalana no constituí cap exploració en la lírica, sinó que barrejava la imitació i la traducció dels clàssics la narració i la sàtira. Els poetes, autèntics erudits, tradueixen els clàssics antics (Virgili, Fedre, Ovidi), però també els autors coetanis (Rousseau, Young, Cadalso), es lliuren a la polèmica i a la burla, amb llargues discussions erudites o sobre temes d'actualitat. La fe, la monarquia i el progrés són constants en la poesia neoclàssica, i mentre alguns poetes tendeixen a una idealització de la realitat (Ramis), d'altres es dedicaren a desmitificar la poesia heroïca o pastoril (Ramon Muns, Guillem Roca i Seguí). |