Erudició, polèmica i creació en la poesia neoclàssica catalana

Fecha:	1977
Resumen:	La poesia neoclàssica catalana no constituí cap exploració en la lírica, sinó que barrejava la imitació i la traducció dels clàssics la narració i la sàtira. Els poetes, autèntics erudits, tradueixen els clàssics antics (Virgili, Fedre, Ovidi), però també els autors coetanis (Rousseau, Young, Cadalso), es lliuren a la polèmica i a la burla, amb llargues discussions erudites o sobre temes d'actualitat. La fe, la monarquia i el progrés són constants en la poesia neoclàssica, i mentre alguns poetes tendeixen a una idealització de la realitat (Ramis), d'altres es dedicaren a desmitificar la poesia heroïca o pastoril (Ramon Muns, Guillem Roca i Seguí).
Documento:	Estudi
Materia:	Poesia catalana ; Neoclassicisme ; Traducció al català ; Poesia satírica ; Motiu literari ; Religió=Motiu literari ; 1779-1830 ; 1750L ; 1800L Creus, Pere ; Escorigüela, Joan Baptista ; Soler, Joan ; Caresmar, Jaume ; Farreres, Ignasi ; Vada i Chesa, Jaume ; Ramis i Ramis, Joan ; Muns i Serinyà, Ramon ; Roca i Seguí, Guillem ; Amat, Fèlix ; Mercè i Santaló, Pere ; Febrer i Cardona, Antoni
Publicado en:	Reduccions. Vic, Núm. 3 (1977, Setembre), p. 61-72 (Estudis i comentaris) , ISSN 2385-4634

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-30