| Resum: |
Salvador Cardús dirimeix el debat sobre si el català s'ha d'imposar coercitivament o cal recórrer a la seducció, i adverteix que aquesta darrera estratègia, que normalment guanya el debat, és també una forma de coacció emmascarada "perquè amaga la cara del qui imposa la seva voluntat", i que seria l'estratègia típica, invisible, emprada per un Estat. Per això, segueix dient Cardús, les polítiques lingüístiques de la Generalitat, a manca d'un Estat, només poden fer-se a "cara descoberta", com és el cas, entre altres, del projecte de llei del cinema de Catalunya. |