Abstract: |
Joan Oliver opina sobre una exposició d'Antoni Tàpies a la Sala Gaspar celebrada el novembre de 1964. Davant la dificultat de definir les pintures exposades, opta per a fer-ho com a "pintures-troballa", o "pintures-acudit", fet que el du a recordar el Grup de Sabadell i el caràcter de les seves facècies, "desinteressades i jocoses", però que posseïen una intenció de sàtira social. Un actitut, però, que no troba del tot equiparable a les pintures de Tàpies. Oliver creu que, més aviat, l'"art-troballa" s'aprofita "de la terbolesa i de la inconsistència moral i intel·lectual del temps", en una actitud esnob que, de totes maneres, "no pot pas ésser viltinguda". |