| Resum: |
Jordi Lladó explica d'entrada la vitalitat de l'escena catalana amateur abans de la guerra civil espanyola, i la creació de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur (FCSTA) el 1932, que aixoplugà els diferents grups de teatre. Tot seguit, divideix el nucli del seu estudi en dues parts. En la primera, explica l'estroncament d'aquesta vitalitat amb l'inici de la guerra, amb el domini de la CNT, "força reticent amb els grups d'aficionats", i la creació d'un Comitè Revolucionari que es féu càrrec de la FCSTA. La Federació, però, anirà perdent recursos i capacitats fins els Fets de Maig de 1937 i la derrota de la CNT. En la segona part de l'estudi, Lladó explica com la Generalitat, després del maig de 1937, assumirà el patrocini de la FCSTA, i com aquesta es reactivarà estimulant "una dramatúrgia que duia el segell de l'antifeixisme integrat en la catalanitat". Lladó parla de la política teatral de la Federació, dels seus alts i baixos, durant el 1937 i el 1939, i esmenta les principals obres que foren representades i algunes de les activitats dels grups que formaven part de la FCSTA, però també d'activitats alienes a la Federació, perquè la nova situació creada després del maig de 1937, com explica Lladó, "desvetllà diverses iniciatives, a voltes llunyanes de la FCSTA, però sempre en relació amb la nova circumstància política, proclive al rebrollament teatral". |
visitant ::
identificació
;
CNT : Confederació Nacional del Treball 
