| Resum: |
Gonzalo Pérez de Olaguer reflexiona sobre l'espai que ocupà la Sala Villarroel en el moment que obrí les portes i el tipus de programació que oferí, una producció progressista, independent i allunyada de la manera de fer del teatre privat barceloní dels anys setanta. L'autor repassa alguns grups, actors i autors que es donaren a conèixer al Villarroel, situa la trajectòria del teatre en sis etapes i enumera alguns muntatges de teatre independent que s'hi programaren. Finalment, l'autor reflexiona sobre les dificultats de la sala alhora d'afrontar la conjuntura teatral actual. |