| Resumen: |
Joan Julià-Muné aborda l'obra gramatical d'Antoni M. Alcover des de diversos punts de vista, i començant per la definició del terme "gramàtica" tal com s'entenia a finals del segle XIX i fins ben entrat el XX, en l'ampli àmbit de la romanística. L'estudi ateny la formació d'Alcover com a lingüista, amb el destacat paper que hi tingué Tomàs Forteza, i aprofundeix en el lligam entre la concepció alcoveriana de "gramàtica" i de "diccionari". El quart apartat tracta l'entorn polític i de relacions que féu de coixí als projectes d'Alcover: la fonamental contribució d'Enric Prat de la Riba queda palesa en els fragments de correspondència citats, però també l'estreta col·laboració amb Bernhard Schädel fou profícua, sobretot en ocasió del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (la bona entesa d'ambdós romanistes queda avalada, també, per fragments de cartes creuades). A partir d'aquí Julià-Muné passa a analitzar els preparatius previs de cara a l'elaboració de la 'Gramàtica' que, de fet, mai no veié la llum com a tal, i assenyala les aportacions de Joaquim Ruyra, també mitjançant unes cartes adreçades a Alcover. L'evolució de la seva obra com a lingüista és estudiada per parts (fonètica, morfologia i sintaxi) i, en acabat, l'autor aventura un possible índex de "la gramàtica que hauria pogut ser". Hi inclou, a més, tres taules: la primera ressegueix cronològicament la tasca gramatical d'Antoni M. Alcover; la segona fa una relació de les etapes de cooperació entre el filòleg i l'Institut d'Estudis Catalans; i la tercera posa ordre en l'"autoria tripartida d'un bocí de la 'Gramàtica'" (Alcover, Francesc de B. Moll i M. Pilar Perea), del 1906 al 2001. |
visitante ::
identificación
(1862-1932) ;
Forteza, Tomàs 
