| Resum: |
La conscienciosa ressenya de Guillem Calaforra ateny no només els matisos de la tesi central de Rafanell (marcada pel seu compromís amb "la reivindicació d'una tradició silenciada" en l'àmbit filològic català, la tradició occitanista, que "pot indignar qui no combregui del tot amb la roda de molí panoccitanista") sinó també aspectes formals de l'obra (el tipus de prosa i la llengua emprada). Calaforra no s'està de glossar la polèmica generada per l'obra de Rafanell, ni tampoc d'assenyalar una certa tendenciositat que "infla tot allò que pot col·locar en el compte del panoccitanisme i guarda silenci sobre els abundants indicis de consciència lingüística estrictament catalanòfona". L'autor creu que l'assaig, "una obra ideològica", "sobredimensiona el panoccitanisme català", cosa que no li impedeix de reconeixèixer el rigor i la competència del treball de Rafanell, que, per si sol, "ja justificaria la concessió d'una càtedra al seu autor". |