| Resum: |
Xavier Rull estudia l'adaptació gràfica i morfològica dels gal·licismes en català, amb la intenció de pal·liar les vacil·lacions visibles en l'adaptació d'aquests manlleus. D'entrada, Rull manifesta la manca de coherència en l'adaptació de gal·licismes, a diferència del que passa amb la naturalització d'anglicismes o hispanismes, explicable per la progressiva minva d'influència del francès sobre el català, a excepció feta del català septentrional. L'estudi estipula històricament aquests processos, establint-hi les fites temporals següents: Edat mitjana; segles XVII a XIX; finals del XIX a primer terç del XX; segona meitat del XX a inicis del XXI. El gruix principal, però, l'ocupen els gal·licismes tal com es van anar fixant al segle XX. Són tractats, per separat, els mots que, en francès, acaben amb -n, -é / ée, -t, e, i amb el sufix -age. Així mateix, s'estudia l'adaptació dels grups vocàlics eau, oi, ou, ue, eu, ai i au, i, per últim, altres casos no tan productius: -ard, gn, -nt i -nd. |
visitant ::
identificació
