| Resum: |
Sandrine Ribes analitza les modalitats d'inserció de la pintura en l'obra de Jesús Moncada, ja sigui mitjançant la representació directa en el mateix llibre, provocant literàriament "l'apparition de son image sur l'esprit du lecteur" o bé, encara, per mitjà de l'ècfrasi. L'estudi aborda, en primer lloc, l'ús que fa Moncada del motiu del retrat pictòric a 'Camí de sirga' i a 'Estremida memòria', novel·les on el quadre s'insereix en l'estratègia narrativa. Per altra banda, Ribes demostra com, en la seva obra, Moncada empra la referència icònica com a repte per a la il·lusió ficcional, la qual genera "une nouvelle manière de signifier , qui correspond à una conception plus riche et plus complexe de la réalité". Per tot plegat, l'estudi evidencia que l'interès del novel·lista per la pintura no és només explicable per motius biogràfics (Moncada va pintar fins entrada la dècada dels 80, quan va decidir optar per la carrera literària) sinó per la recerca estètica que li permet, tal com reflecteixen les seves dues novel·les. |
visitant ::
identificació
