| Abstract: |
Enric Mallorquí fa una lectura de 'La paraula en el vent' que accentua el rerefons autobiogràfic del recull com un dels punts clau del canvi que experimentà la veu poètica de Josep Carner a partir de 1914. La lectura del llibre comença amb el que l'autor anomena el "cicle primaveral" on, segons l'autor, "darrere de la reflexió sobre l'amor s'hi amaga tota una vertadera reflexió entorn de la poesia". Aquest joc literari, com també el recurs a l'amistat, són suports per combatre el desengany. L'ús dels recursos de la poesia trobadoresca i popular, així com del motiu del viatge i el contrast ideal-realitat, són elements caracteritzadors d'aquest primer cicle, que arriba fins al poema "Plany". Un cicle on ja queda establerta la dimensió de reflexió poètica que sura en moltes peces, plenament connectades amb l'estètica noucentista. Immediatament posterior, el "cicle estiuenc" va relacionat "amb la solitud i l'allunyament del poeta" i dóna pas al "cicle de la tardor", on la veu poètica esdevé "escèptica i distanciada". Mallorquí comenta diversos poemes de la part central del llibre per a desembocar en els pocs poemes d'ambientació hivernal que clouen el llibre: el pas de l'any empeny la consciència circular que aboca el poeta a l'assumpció de la fi de l'ideal que ha anat forjant al llarg del recull. Acabada la idealitat, també s'acaba la poesia. 'La paraula en el vent' utilitza la tradició de la poesia amorosa medieval, renaixentista, simbolista i dels lírics anglesos per a filtrar-la en una proposta estètica nova per a la veu carneriana i per a la poesia catalana. |
guest ::
login
(1884-1970) 
