| Resumen: |
En aquest exercici de comparació, Artur Quintana estableix, primer, les característiques del barroc alemany, condicionat per una situació diglòssica contra la llengua alemanya que repercuteix plenament en els hàbits lingüístics, pel que fa a l'alta cultura: els escriptors, que conreaven el llatí i també el francès, tot menystenint l'alemany, s'afermaren en aquesta tendència fins ben arribat el punt d'inflexió que representà Martin Opitz, autor inaugurador d'un nou moviment a favor de la llengua alemanya. Quant al cas català, Quintana evidencia que el conflicte s'estableix amb el castellà, i no pas amb el llatí, i esgrimeix testimonis del barroc que n'expliciten la problemàtica, com ara el de Francesc Fontanella. L'estudi també analitza els canvis d'actitud d'aquests sectors pel que fa als xenismes, així com a la concepció de la llengua pròpia. |
visitante ::
identificación
;
Fontanella, Francesc 
