| Resumen: |
Jordi Castellanos estudia el tracte que Raimon Casellas, amb 'Les multituds', dóna a aquest fenomen humà, vist amb l'equidistància justa tant respecte dels naturalistes (cercadors de causes i efectes) com de Badudelaire (el qual s'hi immergia). Casellas, per contra, s'hi adreça "amb la contemplació escrutadora que penetra en l'objecte i n'explicita l'essència". Aclarit això, Castellanos analitza l'impacte de l'obra en la literatura catalana, i n'exposa la gènesi (el 1897 el llibre ja era planificat i començat) i el context que la fa possible. Posa 'La damisel·la santa' com a precedent del volum estudiat, i 'Els sots feréstecs' com la plasmació novel·lística conseqüència de l'assumpció plena d'aquestes idees, que entronquen amb la filosofia europea del moment. Així, el concepte de multitud s'alimenta dels elements de "festa" i "sagrat", perfectament absorbits pel canemàs ideològic i estètic del modernisme. Com a exemple de tot plegat, Castellanos estudia diverses narracions de 'Les multituds' on es veu, en primer terme, el conflicte sagrat-profà, així com el pas del social "al societari orgànic". |
visitante ::
identificación
;
Baudelaire, Charles 
