| Abstract: |
Isabel de Riquer comença el seu article amb un repàs de les característiques, variants i formes de la tradició misògina en la literatura medieval. Des de la baixa edat mitjana, havien fet fortuna termes com el de la "bona cansó", que, lluny d'expressar la qualitat de la composició, era referit a la cançó feta "en condicions on la dama es mostra favorable vers el trobador". Sempre emparant-se en exemples de la poesia medieval, l'autora estudia els trets que identifiquen el recurs poètic oposat, la "mala cansó", i la seva evolució, centrada sobretot a finals del segle XII. Més endavant, se'n troba fàcilment la petja en els poetes catalans dels segles XIV i XV. D'aquí deriven els "maldits", que recullen "els motius i les expressions pròpies de la ruptura i del comiat violent, que van adaptar a la seva llengua i al seu ambient ciutadà i burgès. ". |