Resumen: |
Pep Solà analitza la transcendència de Santa Coloma de Farners i el seu entorn en l'obra de Joan Vinyoli. Per començar, aclareix la importància dels sojorns familiars a la capital de la Selva i, particularment, la influència que tingueren en el poeta des de la seva infantesa, en què hi passà tots els estius. L'anàlisi se centra, tot seguit, en la petja deixada per l'espai colomenc en la poesia de Vinyoli, des de la més primerenca (Solà inclou en el còmput, fins i tot, una prosa poètica d'adolescència, de 1930, intitulada "De la nostra ciutat" que prefiguraria, ja, alguns dels motius vinyolians) fins a la més tardana. És indicatiu el recurs, ja des dels primers llibres, al títol (de poema o de sèrie de poemes) "D'una terra". Posteriorment, Vinyoli n'assimilà el paisatge a la seva poesia, fins al punt que, com queda demostrat, alguns dels símbols més decisius i productius de la seva obra tenen origen en l'entorn natural de Santa Coloma de Farners. L'evocació d'aquest univers lligat a la infantesa tindrà, fins al darrer moment, una presència molt notable en la seva obra, com a indret dels records on refugiar-se i trobar el consol. |