Resumen: |
Margarida Aritzeta comenta l'actitud vital de Maria Aurèlia Capmany com la d'una persona "que escriu i que, quan ho fa, s'inscriu en el cos de la seva escriptura". Aquest caràcter d'inscripció el llegeix com una "militància vital", una militància diversificada en diversos temes i llenguatges, i entreteixida amb la vida. En paraules de Margarida Aritzeta: "La Capmany aboca tota la seva vitalitat i la seva energia a una finalitat doble, gairebé pedagògica: aconseguir el coneixement a través de la interrogació, el dubte, el debat i la polèmica. I aconseguir el desvetllament, la inquietud, el moviment de les persones. Com a síntesi d'aquesta doble via mostra la cultura com a porta per a la llibertat i la lectura com a font de plaer". Aritzeta entén que l'escriptura, per Maria Aurèlia Capmany, era "una aventura total", i de costat de les seves obres de ficció i d'assaig, hi lliga la seva trajectòria vital. Per exemple, amb la situació de la dona en la postguerra espanyola, representada en els seus personatges literaris o en els seus assaigs. La seva obra és descrita com "una literatura d'idees, que propugna la figura de l'intel·lectual compromès amb l'entorn i dels seus textos com a eines de combat per transformar-lo". El vitalisme, el desig i el plaer són constants en la seva escriptura, i s'entreteixeixen amb la lectura i l'escriptura, que són el camí del coneixement envers la cultura i el seu potencial alliberador. |