Resumen: |
Pere Farrés estudia els elements de reflexió sobre el fenomen poètic que apareixen en la poesia de Miquel Martí i Pol depenent de les diverses etapes en què el mateix Farrés divideix la trajectòria del poeta. Aquest nivell de reflexió sobre la poesia, per exemple, és més escàs, tot i que també s'hi fa present, durant els anys 1956-1970, en què la poesia de Martí i Pol se situa en les coordenades del "realisme històric" i de la poesia social. Una segona etapa s'inicia a partir de 1970, en què el poeta entra en una fase de reflexió sobre la situació provocada per la malaltia que se li diagnostica, i converteix el jo líric en l'eix de la seva poesia. La poesia esdevé, per tant, una eina de coneixement, d'autoanàlisi. Posteriorment, el 1977, Martí i Pol redacta el recull 'Capfoguer' (que inclou a 'Estimada Marta') on reflexiona sobre l'activitat poètica i la relació amb el lector. Deu anys després pronuncia una conferència titulada "Algunes consideracions sobre experiència i poesia", on el poeta parteix "de l'acceptació plena d'una definició de poesia que la considera com la formalització lingüística d'una experiència". |