| Abstract: |
Núria Nardi analitza la presència i el pes concret del paisatge en l'obra narrativa de Víctor Català, partint de la base que en la realitat immediata, cultural i també paisatgística, hi troba el cultiu de la seva literatura. A l'Empordà, entorn recurrent per a la seva obra (Barcelona queda, en tot cas, molt en segon terme), l'autora hi centra els seus relats gairebé sempre d'esquena al mar, almenys en les seves obres més celebrades. L'estudi desmenteix, però, que això sigui per incapacitat, sinó que es tracta d'una elecció. En l'abandonament (no mai absolut) del mar com a font literària hi ha, a més d'una opció coherentment lligada a la pròpia poètica, la voluntat de no tractar un univers paisatgístic que estava explotant Joaquim Ruyra. El món de la ruralia permet a Víctor Català d'evocar un tipus de personatges que no es posen en relació al paisatge (llevat dels excepcionals) sinó que en formen part. L'ús més habitual i reeixit del paisatge desemboca en la seva consideració clau per a la història, o en la seva presència simbòlica. Núria Nardi ressegueix i exemplifica aquests aspectes, dels quals la densitat simbòlica de la muntanya és el més important. |
guest ::
login
(1869-1966) (Pseudònim de Caterina Albert i Paradís) ;
Ruyra, Joaquim 
