| Resum: |
Antoni Marí analitza els trets que conformen el gènere dietarístic, partint de la base que des del segle XX la literatura es redefineix com a àmbit en què la solitud fa un paper fonamental. En el món modern, el diarista es consolida com una veu que expressa, des de la individualitat íntima, els processos de crisi i transformació de la societat, tot assumint que l'home ha deixat de ser "la mesura de totes les coses". A això s'hi afegeix una posició totalment renovada davant el fet literari, i una nova manera de referir-se al propi espai de solitud que modificarà els models d'escriptura. L'autor matisa, també, la diferència entre el diari pròpiament dit (amb una radicalització major de l'estil del present) i la "memòria nocturna del dia", i assenyala l'anàlisi de la pròpia estructura que, inherentment, conté tot dietari. |
visitant ::
identificació
