Fecha: |
2001 |
Resumen: |
L'estudi analitza els mecanismes que empra Llorenç Villalonga en les seves 'Falses memòries de Salvador Orlan' per a fer literatura amb clars elements memorialístics però des de l'esbotzament de "la credulitat dipositada en el pacte autobiogràfic" i comptant amb l'alteració deliberada de les condicions del discurs, amb el benentès explícit que es recorrerà a la manipulació, la mentida, l'ocultació de dades i fins i tot la polifonia de veus. Raül David Martínez desgrana sistemàticament cadascun d'aquests recursos i evidencia la relació que s'estableix entre les 'Falses Memòries' i les novel·les de Villalonga, especialment amb 'Sala de nines'. S'hi veuen, així, lligams essencials, sobretot pel que fa a la idea fonamental que "hi ha un espai inaccessible sempre ocultat pel que afirma o silencia un llenguatge que segons com és usat i llegit produeix representacions diverses". |
Nota: |
Inclou bibliografia (p. 121-122) |
Documento: |
Estudi |
Materia: |
Prosa catalana ;
Ficcionalitat-versemblança ;
Autobiografia ;
Tècniques literàries ;
Teoria de la narració
Villalonga, Llorenç
(1897-1980) |
Obras: |
Villalonga, Llorenç.
Falses memòries de Salvador Orlan . Barcelona : Club Editor, 1967 |
Publicado en: |
Literatura autobiogràfica: Història, memòria i construcció del subjecte, Paiporta : Denes, 2001 (p. 107-122) |