| Resumen: |
Dolors Oller ofereix la seva visió de la poètica de Gabriel Ferrater partint de la formalització de l'experiència que exerceix en els seus poemes. L'autora la denomina, ben aviat, com a "poesia de la vivència", més que no pas de l'experiència, atès que desemmascara l'experiència i l'ofereix com a última raó vital, irrefutable, mitjançant el plantejament d'un problema, de tal manera que autor i lector en resulten sorpresos. A l'origen d'aquest procés hi ha, segons Oller, una arrel objectiva i existencial que entra en contradicció amb la pressuposada objectivitat de la poesia ferrateriana. El resultat és una poesia "clarament expressionista" que juga hàbilment amb diversos registres, entre els quals el líric, i desemboca en una veu que planteja, a cada poema, una indagació sobre el subjecte que hi ha al darrere amb un mètode que "obliga a tematitzar la consciència". |
visitante ::
identificación
