Resum: |
Àngel Quintana estudia la relació, explícita o tàcita, de Josep Pla amb el cinema (i, en segon terme, amb la televisió) al llarg de la seva obra. D'entrada, l'autor d''El quadern gris' s'hi refereix directament com a instrument creador de ficcions, d'il·lusions del món, cosa que, en principi, el fa estrany a la seva idea d'art i al personatge públic que s'ha forjat. Tanmateix, Quintana evidencia la paradoxa que suposa, respecte d'aquests postulats planians, l'atracció de l'escriptor empordanès per "les noves formes d'expressió de la vida moderna", i la contradicció que s'origina entre modernitat i tradició en un prosista que destaca per la creació d'una literatura eminentment visual. |