Abstract: |
L'estudi tracta la relació de Josep Pla amb la historiografia i, concretament, amb els historiadors. Dels tres als quals Pla va dedicar un "homenot", Pere Bosch Gimpera, Ramon d'Abadal i Jaume Vicens Vives, en destaca, sobretot, la seva talla internacional. El cas d'aquest darrer, amic personal de l'escriptor, hi és tractat específicament, atesa la subratllada solvència amb què Pla s'hi referia. N'elogiava l'objectivitat i, alhora, l'amenitat, a més de la problematització (la metodologia d'estudi basada en la capacitat de resoldre problemes), i el contraposava diametralment a historiadors que considerava sentimentals, com ara Salvador Sanpere i Miquel, Antoni Rovira i Virgili o Ferran Soldevila. Jordi Canal es refereix, també, a Josep Pla com a membre d'un grup d'intel·lectuals i burgesos que s'aplegaren per a preparar el postfranquisme establint ponts amb Josep Tarradellas, i dels quals Vicens Vives era una peça clau, per bé que morí massa aviat per assolir-ne els objectius. Per últim, no s'està de defensar la lectura de l'obra de Pla entre els historiadors com a "reflex de la subjectivitat d'una època". |