Abstract: |
D. Sam Abrams lamenta la manca de reconeixement i de públic a les cases-museu d'escriptors catalans com Verdaguer o Maragall. A l'oblit generalitzat d'aquests espais, que atribueix a la hipocresia o a la incultura, l'autor hi contraposa l'èxit de visitants catalans que tenen, a l'estranger, altres establiments dedicats a escriptors oriünds. Critica, també, les negligències de la política cultural en aquest àmbit i, en segon terme, elogia l'obra de Feliu Formosa i de Màrius Sampere com a dos altres casos de patrimoni literari menystingut. |