| Resumen: |
L'article parteix de la idea que la realitat no existeix al marge de l'esperit i que, per tant, la poesia ha de tenir la funció de generar un acte d'inconsciència que es rebel·li contra l'engany de la realitat copsada conscientment. Parla del seu concepte de poesia 'paraparèmica': la d'aquells que no creuen en la poesia, que pensen que és un engany i que cerquen investigar entre els seus límits i l'ofici de l'artifici. Una antipoesia que no vol comunicar ni expressar res "que pugui ser manifestat al defora de la nostra creació específica". Per a ell, la poesia no pot tenir cap finalitat, cap objectiu ni cap procediment i ha de servir per aprendre a "desraonar". |
visitante ::
identificación
